El món groc és la descripció peculiar del “món dels grocs” d’Albert Espinosa: lliçons de càncer aplicades a la vida, és a dir la seva manera de viure, d’entendre el món i de compartir-lo a partir de l’experiència d’una llarga malaltia i de la seva posterior curació.
El llibre esta dividit en dos parts:
En la primera part l’autor ens proposa vint-i-tres maneres diferents de fer front a la vida.
La segona part la dedica al que ell anomena “món groc”. Més enllà de amics i amants, el món groc el conformen persones que es creuen de manera accidental alguna vegada a la vida i que deixen rastre.
Explica com identificar-los, encara que el contacte hagi estat
esporàdic.
En resum, és un llibre autobiogràfic i optimista que fuig expressament del pessimisme i el decaïment, i dóna claus per
transformar els moments durs de la vida en fortalesa i vitalitat.
SI TU EM DIUS VINE, HO DEIXO TOT PERO DIGA'M VINE.
Dani es dedica a buscar nens desapareguts. En el mateix instant en que la seva parella fa lesmaletes per abandonar, rep la trucada de telèfon d'un pare que, desesperat, li demana ajuda. Elcas el conduirà a Capri, lloc on afloraran records de la seva infantesa i dels dos personatges quevan marcar la seva vida: el senyor Martini George. El retrobament amb el passat portarà a Dani areflexionar sobre la seva vida, sobre la història d'amor amb la seva parella i sobre les coses querealment importen.
TOT EL QUE PODRIEM HAVER SIGUT SI TU I JO NO FOSSIM TU I JO.
Marc té un do. Marc acaba de perdre la seva mare, una reconeguda ballarina que li ha ensenyattot a la vida, i decideixque el món ja no pot ser igual sense ella. Just en el moment que va donarun gir en la seva vida, una trucada de telèfon va canviar radicalment els esdeveniments. No sé si el senyor em va trobar o jo el vaig trobar a ell. El meu senyor ... És difícil d'explicar com vaig aprendre a utilitzar-lo molt més estrany de relatar. Però vull fer-ho. Desitjo explicar-vos-. Hi hacoses, detalls petits que formen part d'un mateix i et fan ser com ets. I el do era una cosa que emdefinia. Encara que l'utilitzava molt poc. Feia que em sentís més viu. Si hagués tingut connectatel do quan vaig veure la noia del teatre potser no hagués experimentat el mateix per ella. El quevaig sentir va ser primari, va ser molt autèntic. Com la podia enyorar tant sense conèixer-la.L'ésser humà és màgic i indescriptible. Notava alguna cosa especial en tornar a recordar-la. Unaconfiança que no ha de sorgir entre desconeguts. Ella no s'havia adonat de la meva presència, nohi havia sentit com els meus ulls no li havien tret la mirada ni un sol instant.
